Les normes d'accenuació
Sovint indiquem quina és la síl.laba tònica d'una paraula per mitjà d'un signe gràfic: l'accent. En català hi ha dos tipus d'accent: l'obert o greu ` i el tancat o agut.´ La a sempre porta l'accent obert (timpà) la i i la u sempre el porten tancat (permís, comú) i la e i la o el poden portar obert o tancat (cafè,tambè,sòlid,sabó).
Les regles d'accentuació són aquestes:
Els mots aguts tenen la síl.laba tònica en última posició i s'accentuen quan acaben en alguna d'aquestes terminacions: a,e,i,o,u: sofà,vuitè,destí,carbó,ningú. As,es,is,os,us: matalàs,després,pastís,cremós,intrús.
En,in: depèn,Pequín.
Els mots plans tenen la síl.laba tònica en penúltima posició i s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: fenòmens (però fenomen),pacífic,bolígraf,cèntim...
Els mots esdrúixols tenen la síl.laba tònica en antepenúltima posició i s'accentuen sempre: científica,brúixola,cleòpatra,màniga...
Les regles d'accentuació són aquestes:
Els mots aguts tenen la síl.laba tònica en última posició i s'accentuen quan acaben en alguna d'aquestes terminacions: a,e,i,o,u: sofà,vuitè,destí,carbó,ningú. As,es,is,os,us: matalàs,després,pastís,cremós,intrús.
En,in: depèn,Pequín.
Els mots plans tenen la síl.laba tònica en penúltima posició i s'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: fenòmens (però fenomen),pacífic,bolígraf,cèntim...
Els mots esdrúixols tenen la síl.laba tònica en antepenúltima posició i s'accentuen sempre: científica,brúixola,cleòpatra,màniga...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada